I. Definició de la coincidència de colors plàstics:
Definició: la coincidència de colors es refereix a la creació de colors que siguin agradables, que compleixin els requisits de diferència de color de les cartes de colors, que satisfan les expectatives dels clients, que siguin econòmiques i que no s'esvaeixen durant el processament i l'ús, basant-se en els tres colors primaris: vermell, groc i blau. A més, el colorant plàstic pot dotar els plàstics de múltiples funcions, com ara millorar-ne la resistència a la llum i la resistència a la intempèrie; donant-los propietats especials com ara conductivitat, propietats antiestàtiques i propietats antibacterianes; i diferents pel·lícules agrícoles de colors poden servir per a funcions com ara el control de males herbes, la repel·lència d'insectes i el cultiu de plàntules. En resum, la coincidència de colors també pot assolir requisits específics d'aplicació.
II. Colorants:
Pigments i Colorants
Característiques dels pigments: els pigments són colorants que són insolubles en dissolvents comuns. Per tant, per obtenir un rendiment de coloració ideal, es necessiten mètodes com l'escalfament i la barreja mecànics per dispersar uniformement el pigment al plàstic.
Classificació dels pigments: segons l'estructura, els pigments es poden dividir en pigments orgànics i pigments inorgànics.
Pigments inorgànics:
Avantatges: Bona estabilitat tèrmica, excel·lent resistència a la intempèrie, excel·lent estabilitat a la llum, baix preu i rendiment de dispersió superior. Exemples: diòxid de titani, negre de carboni, etc.
Sèrie de diòxid de titani: inclou principalment diòxid de titani, òxid de zinc i zinc bari blanc. El diòxid de titani té dues estructures: rutil i anatasa. El diòxid de titani rutil té un alt índex de refracció, un alt poder d'ocultació, estabilitat i bona resistència a la intempèrie. Si el diòxid de titani no es dispersa a la fàbrica original, es generarà un gran nombre de punts negres durant el procés de concordança del color, indicant que la dispersió no està oberta. Per tant, s'ha de dispersar amb un dispersant abans d'utilitzar-lo. Les qualificacions d'alguns fabricants es processen abans d'entrar al mercat; aquests materials es poden utilitzar directament. S'utilitza principalment per emmascarar la transmitància de la resina i augmentar la blancor.
Negre de carboni: un pigment negre d'ús habitual, econòmic, que també proporciona protecció UV (anti{0}}envelliment) per als plàstics i la conductivitat. Els diferents processos de producció produeixen diversos tipus de negre de carboni amb una àmplia gamma de mides de partícules i propietats significativament diferents. El negre de carboni es classifica per aplicació en negre de carboni pigment i negre de carboni que reforça el cautxú. El negre de carboni del pigment es classifica a més pel seu poder colorant en negre de carboni d'alt-pigment,-pigment mitjà i de baix-pigment. Les partícules de negre de carboni són propenses a l'agregació; per millorar el seu poder colorant, s'han d'afegir dispersants durant el processament per millorar-ne la dispersibilitat.
Desavantatges: poder colorant relativament pobre, densitat relativa alta, requereix quantitats d'addició més grans i manca de color vibrant.
Usos principals: augmentar la concentració de color (generalment aplicable a diverses resines segons els requisits de color), especialment en plàstics d'enginyeria on presenta un rendiment excel·lent, com PA, PC, PBT, POM, PPO, PPS i altres materials, així com resines no-transparents i grises.
Pigments orgànics:
Avantatges: alta força de tint, colors brillants, espectre de color complet, baixa densitat relativa i poca quantitat d'addició.
